Projecte

El projecte ha estat una experiència molt interessant en la qual, hem hagut de fer en equip de treball, una experiència aplicada a una escola (cau, en el nostre cas) que combines les dues matèries que s’ajunten a aquesta assignatura: educació i noves tecnologies.

Això ho vam haver de fer amb infants de 6 anys, ja que no hi havia de més petits al cau, però això ens va permetre treballar coses més complicades que per als infants de guarderia.

Amb la realització d’aquest projecte diria que he aprés coses que són molt necessàries de cara al meu futur professional, com pot ser: gestionar un grup d’infants de cara a fer una activitat (que en un futur serà tot un any ple d’activitats, no només una), a treballar en equip per aconseguir un objectiu comú, no només entre nosaltres, sinó amb els nens, ja que sense ells, aquesta activitat hagués estat impossible.

També he aprés a que la imaginació ajuda moltíssim de cara a fer noves activitats, i que els nens són molt agraïts quan treballes al seu nivell, sense estar per sobre. A més, la satisfacció d’haver treballat amb ells, amb un objectiu acadèmic, i veure com els infants, no només han après, sinó què s’ho han passat bé i s’ha involucrat tots en aquesta activitat, no té preu.

També vaig aprendre amb programes que no havia utilitzat o havia utilitzat més aviat poc. Per exemple: el photoshop per al cartell i el storyjumper per al conte.

Amb tots dos programes vam tenir moltes complicacions, sobretot amb el segon, ja que no l’havíem fet servir mai i vam haver de començar des de cero, i totes les limitacions que mostrava ens van fer anar molt lents amb el procés.

Amb el photoshop les úniques dificultats que vam tenir va ser de recordar com s’havia de fer cada acció per a que el resultat fos l’idoni.

En conclusió, amb aquest projecte he fet una revisió de tot el quadrimestre respecte a l’alfabetització digital, i penso que aquest sistema és molt millor que un examen. Amb aquest projecte es veu qui ha assimilat els coneixements d’aquesta assignatura.

Reflexió final

Per tancar el blog, m’agradaria fer una reflexió final del que ha estat per a mi aquesta assignatura.

Penso que a partir d’aquesta matèria he après moltes coses del món de la informàtica, com pot ser crear activitats interactives (JClic), crear o modificar imatges per a que siguin òptimes (photoshop, gimp i inkscape), a crear un vídeo (pinacle), etc. I opino què, tots aquests programes, i algun més que no he mencionat, em seran molt útils quan sigui mestre.

A més, penso que el sistema de treball que hem utilitzat de fer treballs contínuament, encara que hagi fet que l’assignatura sigui bastant més difícil, ajuda a que siguem persones constants davant d’un treball tan sacrificat com el de ser mestre.

Crec que és important aquesta assignatura per adaptar-nos a la societat en la qual vivim, ja que els mètodes tradicionals s’han deixat enrere, i hem de començar a educar utilitzant les noves tecnologies. Però, de totes maneres, tampoc descartaria el mètode tradicional en algunes ocasions (no l’extrem, es clar), ja que per exemple, els llibres en paper em segueixen semblant millors que els llibres digitals. Potser si que són més ecològics els digitals, però per a nens petits, estar mirant una pantalla tot el dia pot ser molt dolent. Cap extrem és bo, llavors el millor és agafar els punts forts de cada metodologia.

A part de tot això, estan els treballs finals com el cartell, el JClic del projecte, el projecte en general, la fira científica, etc. Són treballs finals diferents, que no es poden compara amb un examen perquè porten a dins coneixements que he aprés fent aquesta assignatura. Això implica que he fet un aprenentatge significatiu respecte a tot el que hem tractat amb aquesta assignatura.

Una altra cosa que he aprés, en aquest cas, amb el projecte, és la satisfacció de treballar amb nens que s’ho passen bé amb el que estan fent. És com un acord entre els alumnes i els mestres, i les noves tecnologies ajuden amb aquest acord. Els nens s’ho passen molt bé i estan motivats, alhora els alumnes aprenen a partir del que el mestre els hi ensenya i de les noves tecnologies.

Per acabar m’agradaria dir que és una assignatura que trobo molt necessària per a la societat actual, i que de no fer-la, seria un retràs important per a la nostra carrera com a professors.

Opino que ha estat un semestre divertit i que he d’agrair a la Sandra, al Miquel i a la Júlia aquesta assignatura, ja que ho han fet molt bé. 

Fira científica d’exposicions

El dia d’exposar el nostre projecte va arribar a l’estil més americà possible: una fira científica en la qual els professors anaven passant per veure que havíem creat per a treballar amb les noves tecnologies  amb els infants, per veure el resultat del nostre treball i ¡avaluar-nos després.

Una experiència interessant i diferent, en que tots vam podem veure els projectes de tots per tal d’aprendre els uns dels altres, del que podríem haver fet però no vam fer, i del que nosaltres mateixos vam donar importància i la resta dels companys/es no.

A més vam tenir la sort de veure el treball realitzat per l’altre grup.

Es van veure de tot tipus: contes, webs, blogs, JClic, cartells, tríptics, vídeos, disfresses, mascotes... Però molts voltaven a temes similars: un personatge que necessita ajuda i entre tots l’hem d’ajudar. Sembla que això és el que més motiva als alumnes a treballar i és amb la temàtica que millor s’ho passen.

És una manera d’aprendre conjuntament els uns dels altres molt bona. Però el problema del temps va ser significatiu, ja què potser fent exposicions individuals davant de tota la classe potser s’hauria anat més ràpid.

En conclusió, penso que ha sigut una experiència molt enriquidora, però també penso que es podria haver plantejat millor per tal de no sortir del temps marcat, però sempre és difícil moure a tanta gent en poc temps.