Projecte

El projecte ha estat una experiència molt interessant en la qual, hem hagut de fer en equip de treball, una experiència aplicada a una escola (cau, en el nostre cas) que combines les dues matèries que s’ajunten a aquesta assignatura: educació i noves tecnologies.

Això ho vam haver de fer amb infants de 6 anys, ja que no hi havia de més petits al cau, però això ens va permetre treballar coses més complicades que per als infants de guarderia.

Amb la realització d’aquest projecte diria que he aprés coses que són molt necessàries de cara al meu futur professional, com pot ser: gestionar un grup d’infants de cara a fer una activitat (que en un futur serà tot un any ple d’activitats, no només una), a treballar en equip per aconseguir un objectiu comú, no només entre nosaltres, sinó amb els nens, ja que sense ells, aquesta activitat hagués estat impossible.

També he aprés a que la imaginació ajuda moltíssim de cara a fer noves activitats, i que els nens són molt agraïts quan treballes al seu nivell, sense estar per sobre. A més, la satisfacció d’haver treballat amb ells, amb un objectiu acadèmic, i veure com els infants, no només han après, sinó què s’ho han passat bé i s’ha involucrat tots en aquesta activitat, no té preu.

També vaig aprendre amb programes que no havia utilitzat o havia utilitzat més aviat poc. Per exemple: el photoshop per al cartell i el storyjumper per al conte.

Amb tots dos programes vam tenir moltes complicacions, sobretot amb el segon, ja que no l’havíem fet servir mai i vam haver de començar des de cero, i totes les limitacions que mostrava ens van fer anar molt lents amb el procés.

Amb el photoshop les úniques dificultats que vam tenir va ser de recordar com s’havia de fer cada acció per a que el resultat fos l’idoni.

En conclusió, amb aquest projecte he fet una revisió de tot el quadrimestre respecte a l’alfabetització digital, i penso que aquest sistema és molt millor que un examen. Amb aquest projecte es veu qui ha assimilat els coneixements d’aquesta assignatura.

Reflexió final

Per tancar el blog, m’agradaria fer una reflexió final del que ha estat per a mi aquesta assignatura.

Penso que a partir d’aquesta matèria he après moltes coses del món de la informàtica, com pot ser crear activitats interactives (JClic), crear o modificar imatges per a que siguin òptimes (photoshop, gimp i inkscape), a crear un vídeo (pinacle), etc. I opino què, tots aquests programes, i algun més que no he mencionat, em seran molt útils quan sigui mestre.

A més, penso que el sistema de treball que hem utilitzat de fer treballs contínuament, encara que hagi fet que l’assignatura sigui bastant més difícil, ajuda a que siguem persones constants davant d’un treball tan sacrificat com el de ser mestre.

Crec que és important aquesta assignatura per adaptar-nos a la societat en la qual vivim, ja que els mètodes tradicionals s’han deixat enrere, i hem de començar a educar utilitzant les noves tecnologies. Però, de totes maneres, tampoc descartaria el mètode tradicional en algunes ocasions (no l’extrem, es clar), ja que per exemple, els llibres en paper em segueixen semblant millors que els llibres digitals. Potser si que són més ecològics els digitals, però per a nens petits, estar mirant una pantalla tot el dia pot ser molt dolent. Cap extrem és bo, llavors el millor és agafar els punts forts de cada metodologia.

A part de tot això, estan els treballs finals com el cartell, el JClic del projecte, el projecte en general, la fira científica, etc. Són treballs finals diferents, que no es poden compara amb un examen perquè porten a dins coneixements que he aprés fent aquesta assignatura. Això implica que he fet un aprenentatge significatiu respecte a tot el que hem tractat amb aquesta assignatura.

Una altra cosa que he aprés, en aquest cas, amb el projecte, és la satisfacció de treballar amb nens que s’ho passen bé amb el que estan fent. És com un acord entre els alumnes i els mestres, i les noves tecnologies ajuden amb aquest acord. Els nens s’ho passen molt bé i estan motivats, alhora els alumnes aprenen a partir del que el mestre els hi ensenya i de les noves tecnologies.

Per acabar m’agradaria dir que és una assignatura que trobo molt necessària per a la societat actual, i que de no fer-la, seria un retràs important per a la nostra carrera com a professors.

Opino que ha estat un semestre divertit i que he d’agrair a la Sandra, al Miquel i a la Júlia aquesta assignatura, ja que ho han fet molt bé. 

Fira científica d’exposicions

El dia d’exposar el nostre projecte va arribar a l’estil més americà possible: una fira científica en la qual els professors anaven passant per veure que havíem creat per a treballar amb les noves tecnologies  amb els infants, per veure el resultat del nostre treball i ¡avaluar-nos després.

Una experiència interessant i diferent, en que tots vam podem veure els projectes de tots per tal d’aprendre els uns dels altres, del que podríem haver fet però no vam fer, i del que nosaltres mateixos vam donar importància i la resta dels companys/es no.

A més vam tenir la sort de veure el treball realitzat per l’altre grup.

Es van veure de tot tipus: contes, webs, blogs, JClic, cartells, tríptics, vídeos, disfresses, mascotes... Però molts voltaven a temes similars: un personatge que necessita ajuda i entre tots l’hem d’ajudar. Sembla que això és el que més motiva als alumnes a treballar i és amb la temàtica que millor s’ho passen.

És una manera d’aprendre conjuntament els uns dels altres molt bona. Però el problema del temps va ser significatiu, ja què potser fent exposicions individuals davant de tota la classe potser s’hauria anat més ràpid.

En conclusió, penso que ha sigut una experiència molt enriquidora, però també penso que es podria haver plantejat millor per tal de no sortir del temps marcat, però sempre és difícil moure a tanta gent en poc temps.  

Reflexió final de la part d'imatge digital

Avui parlarem sobre tota la part d’alfabetització digital tractada amb la Julia, que és més aviat tota la part de plàstica. Han sigut una sèrie de pràctiques que han durat des de principi de quadrimestre i he d’acceptar, que al principi creia que això no servia absolutament per a res, ni tan sols les classe. M’explico. Quan es desglossa tant una assignatura, penso que no s’aprecia que el que s’està fent és per arribar a un objectiu final. Per exemple, ara al meu equip de bàsquet estem treballant per saltar més, però quan no ho sabíem, nosaltres creiem que fèiem exercicis sense cap sentit que ens provocava mal de cames. Ara que alguns arribem a esmaixar ho entenem. Penso que ha passat el mateix amb aquesta part de l’assignatura, no he sabut reconèixer l’objectiu d’aquestes pràctiques fins les últimes classes. Un cop reconegut i entès l’objectiu, penso que he fet un aprenentatge significatiu d’aquesta part de l’assignatura.

A part del ja esmentat penso que és una part necessària sobretot per a l’elaboració de fitxes o activitats que s’hagin d’imprimir per als alumnes, per a que siguin òptimes. També ens servirà per a les activitats fetes amb ordinador, ja que també hauran de ser òptimes encara que no les imprimim.

Ara, parlem en concret de la imatge digital. Hem aprés que n’hi ha dos tipus, la imatge amb mapa de bits i la imatge vectorial. La diferencia bàsica les imatges vectorials estan  formades per punts, línies i/o taques de color distribuïdes en un espai bidimensional, estan basades en la geometria i en les matemàtiques. Les imatges de mapa de bits estan basades en malles bidimiensionals de pícsels. Però la diferencia que fa clarament millor a les imatges vectorials és que, en el moment de fer el redimensionament, no es perd gens ni mica la qualitat.

Aquí en tenim un exemple de cadascuna (la primera és un mapa de bits i la segona una imatge vectoritzada):

Puc dir que he aprés molt davant d’aquests dos processos de transformació d’imatge mitjançant inkscape i photoshop (el gimp encara es resisteix), i que això serà molt beneficiós per mi en el meu futur professional de cara a fer totes les activitats que necessitin d’imatges, per fer-les el millor possible.

A part de tot això penso que ha sigut interessant tot el que hem fet un cop entès l’objectiu de totes aquestes pràctiques i espero aconseguir fer un bon treball de cara al pòster que hem de dissenyar. Ha sigut un plaer assistir a aquestes classes encara que no tingués el photoshop i m’hagués d’apanyar amb el gimp jajaja.

M’acomiado ja, que ja son hores J

El recurs del JClic

Aquest recurs penso que és dels millors que hi ha per als nens petits i per a l’escola per igual.

Per començar, s’ha de dir que és un recurs de programari lliure. És a dir, farà a l’escola un estalvi important en les despeses del centre. Això, a més de fer-ho molt econòmic, es pot dir que és un tipus de programa molt solidari entre mestres, ja que un cop es dissenya un JClic es penja a internet, per a que tots els mestres que vulguin treballar al voltant del temari d’aquest JClic, podran descarregar-lo i emprar-lo a la seva aula tot el que vulguin. L’única condició per descarregar els recursos dels altres, és que si es crea un de nou, s’ha de compartir via web, com si d’una cadena de favors es tractés.

En segon lloc, opino que és un dels recursos informàtics més divertit que hi ha per als nens petits dins d’un aula d’informàtica. M’explico. Penso que ho és per dues raons: en primer lloc, el JClic ajuda als alumnes a treballar el contingut que s’està realitzant a classe, però d’una manera molt més amena i divertida. En segon lloc, penso que la societat d’avui en dia és molt competitiva, i els alumnes sempre volen intentar millorar als altres. Això sembla que aquest programa no ho permet, però jo recordo que quan era petit aquest recurs era un constant: jo he trigat menys temps, o jo ho he fet en menys intents, etc. Això és negatiu? En part si, perquè hauríem d’aconseguir que els que en saben més ajudessin als que en saben menys, però per l’altre part no, ja que realment, només per voler guanyar, els alumnes s’espavilen per ser millors.

En tercer lloc, també és una eina a tenir en compte de cara a presentar en les reunions de pares, ja que al ser de programari lliure, tots ells poden descarregar-lo i instal·lar-lo a casa per tal que el nen segueixi jugant i treballant a casa seva. També es pot incloure en aquesta reunió el temari que es treballarà i quan, així els familiars es podran descarregar els programes ja fets a internet, per treballar el mateix que a l’escola. El que també es podria dir, és demanar si algú vol fer de voluntari si té temps, per tal de crear noves aplicacions JClic per seguir a la perfecció el temari de l’escola.

Per acabar, m’agradaria dir que soc molt partidari d’aquest programa, ja que és gratuït, molt útil i molt divertit pels alumnes. L’únic punt en que em posicionaré serà en si deixaré ser competitius o no als meus alumnes. Doncs penso que si que els hi deixaré ser competitius, però fins a un límit, quan vegi a algú que en sap més que els altres, el posaré a ajudar-los, per tal que estiguin tots al mateix nivell. 

Setmanes de 15-21 i 22-28 d’octubre.

En aquestes dues setmanes hem fet dues sessions de plàstica amb programes tipus photoshop, i una sessió de reflexió de tres lectures que posen en comú l’educació, al societat i les noves tecnologies.

Començaré parlant de les dues sessions de plàstica. Vam treballar les dues sessions les funcions bàsiques de photoshop, de gimp i de inkscape. Penso que les classes estan sent completament pràctiques de cara a aprendre com van els programes per a fer futurs treballs, i penso que he assimilat els coneixements per a fer-ho.

Totes aquestes classes són una preparació que considero necessària per a futurs treballs més elaborats amb aquests programes i que segur que haurem de fer més endavant.

La classe de reflexió va ser a partir de que llegíssim tres lectures que parlaven de les noves tecnologies a les aules i a la societat.

Penso que hem de tenir coneixements de l’actualitat tecnològica a les aules ja que serà la nostra feina en un futur no gaire llunyà. Sobretot sent gent jove a la qual ens faran, segurament, tenir una part important de responsabilitat en els sistemes informàtics del centre. Això és degut a que som una generació propera a la dels natius digitals i estem millor preparats per a responsabilitzar-nos-hi .

Diari de classe, setmana del 8 al 14 d’octubre.

Aquesta setmana hi ha hagut una sessió d’introducció a les propietats de la imatge respecte a la seva grandària, utilitzant els píxels com a explicació, que són els punts de les imatges. No crec que s’hagi de fer cap reflexió d’una classe introductòria, ja que les reflexions les podrem fer gracies a futures classes amb noves idees que puguem relacionar.  L’únic a dir és que penso que és que amb les noves tecnologies, les imatges són un component important, i val la pena estudiar-los per saber-ne tot el possible, ja que és una de les competències que ha de tenir un bon mestre.

La segona sessió de la setmana va tractar d’això, de les competències tant dels alumnes, com dels mestres. Vam arribar a una sèrie de conclusions entre tot el grup, en que, en general, les competències dels alumnes havien de ser: aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma, aprendre a pensar i a comunicar-se, aprendre a descobrir i a tenir iniciativa, aprendre a conviure i a habitar el món, i les competències dels mestres havien de ser conèixer totes aquestes competències, i saber-les ensenyar, alhora que es motiva els nens a aprendre. Després vam debatre sobre si la competència s’havia d’impartir a les escoles. De tot això penso que a tots els alumnes els hem d’educar d’una manera cooperativa, no competitiva. Això ho farem ja que la societat és competitiva per naturalesa, i hem de fer que tots els nostres alumnes coneguin una societat (encara que sigui dins de l’aula només) diferent, ja que realment, és millor la cooperació que la competitivitat.